No són coses diferents: la «segona oportunitat» és el benefici d’exoneració que se sol·licita dins del concurs de creditors d’una persona física. El concurs és la via processal; l’exoneració del passiu insatisfet és l’objectiu amb què un particular o autònom hi entra. La confusió ve del fet que «concurs de creditors» s’associa a empreses, però les persones físiques també concursen — amb regles pròpies i amb aquest benefici final.
Comparativa ràpida
| Criteri | Persona física (segona oportunitat) | Societat (concurs empresarial) |
|---|---|---|
| Qui concursa | Particular o autònom (persona natural) | La societat mercantil (SL, SA…) |
| Objectiu habitual | Exonerar el deute personal i començar de nou | Continuïtat de l'empresa o liquidació ordenada |
| Resultat per al deutor | Cancel·lació total o parcial dels seus deutes (EPI) | La societat es reestructura o s'extingeix; sense EPI |
| Deutes personals de l'administrador/avalador | Es tracten en el seu propi procediment de persona física | No queden coberts pel concurs de la societat |
Què significa això a la pràctica
Si ets particular, no et despisti el vocabulari: el teu procediment es dirà tècnicament concurs, però la seva finalitat serà obtenir la teva exoneració. Si ets autònom, el teu cas també és un concurs de persona física, encara que el teu deute tingui origen empresarial. I si vas ser administrador o avalador d’una societat que va concursar, el concurs de l’empresa no resol els teus avals personals: per a això existeix, precisament, la teva pròpia segona oportunitat.
A la consulta gratuïta identifiquem quin paper ocupes tu al mapa de deutes —deutor principal, avalador, autònom, exadministrador— i quina via processal correspon al teu cas.